Context: el PSOE i el 155
El 27 d'octubre de 2017, el PP de Rajoy va aplicar l'article 155 amb el suport explícit del PSOE. Des que Sánchez va arribar al poder (juny 2018), el conflicte català ha continuat essent gestionat principalment a través dels tribunals. Les dades mostren que el nombre de procediments penals vinculats a l'independentisme va ser superior sota el PSOE que durant el mandat del PP.
1. Judicialització i lawfare: el debat
'Lawfare' espanyol: dels consells de guerra del franquisme a criminalitzar l'independentisme
Investigació del diari Público que traça la línia entre la instrumentalització judicial franquista i els processos contra l'independentisme català. Documenta com causes obertes per terrorisme al Suprem i a l'Audiència Nacional han estat qualificades de "actuació excessiva" per juristes internacionals, i com la justícia suïssa va considerar els mateixos fets com a "delictes polítics".
→ Llegir reportatge (Público)La comissió Pegasus: investigarà "persecució" de tots els poders, inclosos els jutges
El diari El Español (de línia editorial unionista) analitza críticament com la comissió d'investigació acordada entre PSOE i Junts inclou la revisió de decisions judicials. Hi ha l'opinió d'Edmundo Bal (ex-advocat de l'Estat al procés): "és el que els independentistes anomenen lawfare, la instrumentalització de la Justícia per acabar amb l'adversari polític".
→ Llegir article (El Español)L'amnistia entra en la dimensió desconeguda: els jutges buscaran subterfugis per no aplicar-la
Article d'opinió a l'Ara que analitza com, malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia al Parlament, la judicatura ha activat mecanismes de resistència. Documenta com el CGPJ va enviar a tots els jutges espanyols una "guia pràctica" per plantejar qüestions d'inconstitucionalitat de la llei, en un episodi sense precedents.
→ Llegir article (Ara)2. El judici del Procés: condemnes sota govern socialista
Judici als líders del procés independentista català (Wikipedia en castellà)
Article enciclopèdic que documenta que el judici va transcórrer íntegrament (febrer–octubre 2019) amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Les condemnes —de 9 a 13 anys— van ser dictades el 14 d'octubre de 2019 sota govern socialista. El 22 de juny de 2021, Sánchez va atorgar els indults parcials, però mantenint les inhabilitacions que impedien exercir càrrecs públics.
→ Consultar Viquipèdia (castellà)Així desplega Espanya una estratègia clara de lawfare contra Catalunya
Anàlisi de VilaWeb sobre els mecanismes concrets de la judicialització: l'ús del delicte de sedició (posteriorment derogat), el manteniment de condemnes d'inhabilitació que impeden exercir la docència o treballar per a institucions públiques, i la multiplicació de causes a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem.
→ Llegir anàlisi (VilaWeb)El procés d'independència i la llei d'amnistia de 2024 (Universitat Oberta de Catalunya)
Article acadèmic de la UOC que analitza les quatre fases del conflicte i la naturalesa de la llei d'amnistia. Conclou que la llei no respon a "principis lloables" sinó a la necessitat parlamentària de Sánchez, i que manté les inhabilitacions i no resol el fons del conflicte. Font acadèmica d'accés lliure.
→ Llegir article (UOC)3. Marginació del català sota el PSOE
218 normes aprovades el 2024 que privilegien el castellà sobre el català
Informe de la Plataforma per la Llengua que documenta que el 2024 es van aprovar 218 normes (114 estatals, 101 europees, 3 internacionals) que discriminen el català. Entre els exemples: el castellà és obligatori en sol·licituds de subvencions estatals i instruccions de dispositius electrònics. El català segueix sense ser oficial a la UE malgrat el compromís del PSOE a l'Acord de Brussel·les.
→ Llegir informe (ElMón)El govern espanyol no inclou a la llei audiovisual quotes per protegir el català
El govern del PSOE va redactar la nova llei audiovisual sense quotes específiques per al català a plataformes com Netflix o HBO. La Generalitat i el CAC van advertir que la llei podia ser "letal per a la llengua". ERC va haver de negociar esmenes per salvar una protecció mínima que, segons les entitats, ha resultat insuficient.
→ Llegir notícia (VilaWeb)Plataforma per la Llengua i Federació Llull critiquen que la nova llei audiovisual continua discriminant el català
Malgrat les esmenes forçades per ERC, les principals entitats de defensa lingüística van denunciar que la llei final —aprovada amb vots del PSOE i ERC— no obliga les grans plataformes internacionals a oferir contingut en català ni garanteix la seva presència mínima al mercat audiovisual.
→ Llegir valoració (VilaWeb)